El taller un obrador amb més de 70 anys de vida

No sé si crec en el destí o si, senzillament, hi ha coses que passen perquè estaven escrites d’alguna manera. El que sí sé és que aquí comença una nova etapa que fa molta il·lusió recórrer.

Tot va començar un 20 de juny del 2017. Tenia 19 anys i unes ganes immenses de veure món més enllà de les parets del taller de l’Escola Massana. Volia tastar què passava dins d’un taller de veritat, viure-ho. El meu professor de ceràmica, en Santiago Planella, em va dir: “Ves a veure la família Aguadé.” I jo, sense dubtar-ho, hi vaig anar. I m’hi vaig quedar una bona temporada. Allà vaig decorar els primers plats. Va ser el lloc on vaig sentir parlar per primer cop de forns, d’engalbes, d’esmalts, de biscuits, de la història de ceramistes com Miró i Artigas… Durant hores, en Jordi Aguadé, que ja tenia 92 anys, m’explicava històries sobre la ceràmica de Suècia i jo escoltava fascinada. Absorbia cada detall de què feia i deia, com una esponja.

Vuit anys més tard, torno a trepitjar aquell mateix taller. Els llapis ceràmics encara reposen a la seva caixeta. Els engalbes esperen al costat de les mostres de color, els esmalts continuen a la prestatgeria, els calaixos etiquetats, els receptaris, les cadires de boga, les caixes amb eines i els pots plens de pinzells de totes les mides… Tot és al seu lloc. Igual, però alhora diferent. Tot i que l’essència és la mateixa, ara el trepitjo tota sola amb la motxilla plena que porto a l’esquena. I em sento profundament agraïda i emocionada de tancar aquest cercle. De tornar al lloc on tot va començar, en aquest taller que ja té ànima, i que ara es transforma en un nou niu.